Quan s'aproxima l'edat de la fi de la nostra activitat professional ens hauríem de plantejar, en el cas dels fotògrafs, què fer amb el nostre arxiu. Aquests arxius estan formats per imatges que tenen un valor material, emocional, històric, arquitectònic, o simplement fotogràfic. Aquesta inquietud pot ser perfectament traslladable també a d'altres professionals: arquitectes, escriptors, músics... o a qualsevol altra professió que pugui generar una documentació amb un cert interès de futur.

És aconsellable afrontar aquesta realitat, la del destí del nostre llegat, abans de la fi definitiva de la nostra activitat per evitar que d'altres persones prenguin decisions potser poc fonamentades o contràries als nostres desitjos i interessos, ja que el coneixement que poden tenir sobre la nostra obra sempre serà menor que el nostre. Qui millor que nosaltres mateixos per saber el lloc més òptim on pot estar aquest compendi professional?

Durant uns anys la meva activitat professional ha estat molt relacionada amb el món dels arxius fotogràfics, com a responsable de l'Arxiu Fotogràfic del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Entre d'altres temes vaig gestionanr el fons fotogràfic de Francesc Català-Roca i aquesta aproximació a la realitat dels arxius m'ha portat a reflexionar sobre què fer dels nostres fons un cop ja deixem d'exercir.

1- Qui ha de determinar el futur del nostre arxiu? La decisió l'hauria de prendre l'autor i propietari del material, ell és qui coneix amb més profunditat el seu contingut i tots els matisos són importants però sempre, això sí, amb tot l'assessorament necessari.

2-  Com valorem el que tenim entre mans? Cal fer un estudi objectiu de l'interès i valor de la nostra documentació per un professional aliè als interessos del fons i a l'activitat professional de l'autor del material, sempre que sigui possible. Això ens ha d'ajudar a prendre les decisions més correctes. Disposarem així d'una informació objectiva del valor cultural i econòmic del nostre arxiu.

3-   On o a qui podem oferir el nostre fons? Caldrà també analitzar totes les possibles opcions:  

a. Que l'arxiu continuï com estava, doncs l'activitat professional de l'estudi no s'ha aturat. Potser estem associats o algú altre continua l'activitat del nostre estudi, taller..., aleshores el futur del nostre arxiu s'ha d'estudiar més endavant i d'una forma més col·lectiva i àmplia.

b. Deixar-lo en mans d'un familiar o persona de confiança. Aquesta és una opció poc recomanable perquè si el material en qüestió té un cert interès sempre serà millor que estigui gestionat per professionals, és a dir, per arxivers. La bona gestió d'un arxiver ens pot garantir la seva conservació, restauració i difusió que en definitiva és el que ens interessa per la perdurabilitat i rendibilitat de la nostra documentació.

c. Fer un llistat dels possibles llocs on dipositar, cedir o donar el nostre arxiu (museus, arxius, institucions o centres propers a l'activitat professional de l'autor de la documentació). Tenint clar que el material ha d'estar tractat i manipulat per gent entesa, l'altra qüestió a decidir és quina institució l'ha d'acollir que pugui garantir aquesta conservació i difusió que cerquem. Depenent de l'interès del nostre material hi hauran més o menys institucions interessades. També és possible que no existeixi encara la institució de referència adient per rebre'l, aleshores haurem de buscar alternatives més locals o més gremials. Per exemple, on podria dipositar el seu arxiu un fotògraf d'arquitectura? Una de les opcions podria ser, si existís, un museu de la fotografia o un centre de referència de la imatge, pero de moment haurem de descartar aquesta opció i cercar altres institucions afins a l'activitat. Una altra possibilitat pot ser l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona si la nostra activitat estés centrada bàsicament a la capital catalana. En tots els casos però, també caldrà estudiar com és la política concreta de cada centre en la gestió dels drets d'autor d'aquestes imatges. D'altra banda, el MNAC seria una altra possibilitat si disposéssim de còpies finals (són els positius acabats i ampliats pel propi fotògraf) perquè no gestionen arxius, i per ser una institució amb una projecció important, es miren força l'interès que pugui tenir el material. Al MACBA, dintre del seu centre de documentació també hi tindria cabuda; en aquest cas l'obra ha de tenir igualment una certa rellevància i ha d'entrar en el període de l'art "contemporani". Tanmateix ens quedarien institucions com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, concretament el seu Arxiu Històric,  que tot i ser un centre especialitzat en fons d'arquitectes, també acull fons que puguin estar vinculats amb la professió. El llistat d'institucions pot ser interminable.

4-   Un cop presa la decisió, com tanquem el tracte? Caldrà doncs formalitzar-lo amb un contracte que expressi el tipus d'ingrés (donació, cessió, dipòsit, etc.) i on quedin clares una sèrie de condicions: 

a. Condicions d'ús (consulta, reproducció, accés en línia, etc.) 

b.Les actuacions de classificació, catalogació, etc. (si la donació es fa en vida de l'autor pot ajudar molt els arxivers a poder documentar amb més cura i encert tot el material)

c.La conservació i preservació del fons (reinstal·lació, restauració, digitalització, etc.), 

d.Les polítiques de difusió i naturalment totes les condicions de caire econòmic, com poden ser les relacionades amb la gestió dels drets de propietat intel·lectual i la possible cessió de parts dels drets.

III Jornada d'ARQUITECTURA I FOTOGRAFIA 2013

Lloc: Saragossa

Dia: 16 de maig 2013 

Més info: arquitectura.unizar.es