Explicar i/o interpretar l'arquitectura a través de la fotografia ha estat un exercici que ha anat lligat als corrents fotogràfics i arquitectònics. Quan ha calgut, la fotografia ha emfatitzat les geometries simples dels edificis o l'ús de nous materials: formigó, vidre, acer... En altres ocasions, els elements de la natura i la sensualitat de les formes han estat font d'inspiració i la ceràmica, el ferro i la fusta treballada s'han mostrat a les imatges.

L'ortodòxia de la fotografia d'arquitectura ens ha fet treballar amb càmeres de gran format, també denominades de banc  òptic, de plaques o tècniques. Aquestes càmeres permeten obtenir unes imatges de gran qualitat (això ve donat per la mida del negatiu o la transparència en el cas de les analògiques i pel sensor pel que fa a les digitals), però el què més en destaca és el gran nombre de possibilitats que tenen tant l'òptica com el respatller (moviments, desplaçaments i basculaments). Aquesta peculiaritat tan especial i única d'aquestes càmeres és la que ens corregeix les perspectives dels edificis, ens dóna punts de vista únics i ens garanteix, si volem,  una profunditat de camp de "0" a "infinit". Com diu la llei de Scheimpflug: "s’aconsegueix la màxima profunditat de camp en el pla del motiu quan les prolongacions imaginàries d'aquest, el de la lent i el de la pel·lícula o sensor coincideixen en un punt comú".

Les imatges que s'obtenen amb les càmeres de plaques estan pensades, en general, sense el tractament digital posterior, és a dir,  que el què ens mostra el vidre esmerilat del respatller és ja una imatge enfocada, amb la correcció de les perspectives pertinent i des del punt de vista triat per evitar els objectes que podrien destorbar-la. Per tant, en el moment de la presa fotogràfica és quan solucionem  tots els elements que componen la imatge i la veiem tal i com serà definitivament. Darrera la càmera i davant l'escena ho resolem gairebé tot.

Estudi EOS--AF, Càmeres tècniques també denominades de plaques, banc òptic o gran format.	Possibilitats de desplaçament d'una càmera de plaques	Canon EOS 5-D amb òptiques desplaçables

Queda clara la gran versatilitat i qualitat que s’obté usant-les, però com en quasi totes les coses també tenen servituds o inconvenients: el pes, el volum de l'equipament, el gran cost i què quasi sempre s'ha d’anar acompanyat d’un ajudant. Aleshores,  ¿és possible obtenir resultats similars o millors amb l'ús de càmeres d'altres formats per fotografiar arquitectura? Amb algun matís, però clarament, sí.

Ara treballem habitualment amb càmeres de 35 mm digitals amb òptiques  que permeten desplaçaments i també amb càmeres de mig format també digitals. Com que el què n’obtenim és un arxiu digital, a través de programes de postproducció podem tractar les imatges. Aquest procés adquireix una gran importància, totes les imatges passen pel sedàs del retoc. De fet en el moment de la presa fotogràfica, davant l’escena, ja pensem amb les possibilitats i/o opcions de millora que podrà tenir aquella fotografia amb posterioritat davant l'ordinador i  aleshores optem per una o vàries preses amb diferents velocitats d'obturació: podem generar grans profunditats de camp, podem fer preses per les altes llums, podem fer altres per les ombres, podem corregir la temperatura de color, fer panoràmiques, treure objectes i elements que molesten, podem restaurar i netejar elements d'un edifici... tot això amb una qualitat de la imatge excel·lent: arxius de 60 Mb amb una profunditat de color de 16bits.

Fotografia abans del retoc	Fotografia retocada: Textura al cel, enfosquir paviment, restaurar lames fusta façana, finestra quiosc, nivells, saturació.

Actualment tots els treballs es lliuraren en suport digital, al marge del format de la càmera: bé perquè la càmera ja és digital, bé perquè s’ha hagut d’escanejar la pel·lícula o placa. Les possibilitats que ens ofereix la postproducció digital d'una imatge són enormes.

La cultura visual ha anat assumint i incorporant com a "normal" molts avenços de la tècnica i de les tendències fotogràfiques. Fa molts anys que les càmeres fotogràfiques, les de banc òptic, permeten corregir les fugues de les perspectives en fotografia arquitectònica. Ara, al marge de la càmera utilitzada, una imatge d'arquitectura no és "acceptada" sinó té aquesta correcció de línies, i aquest resultat es pot obtenir perfectament amb càmeres de 35 mm, com ja apuntàvem abans,  amb  òptiques desplaçables i amb la postproducció.

Les situacions de gran contrast de llum són de difícil resolució: la latitud de les pel·lícules i sensors tenen un límit. Si volem tenir textura a les ombres, les altes llums ens queden sobreexposades i al contrari, una exposició correcta a les altes llums equival a una subexposició a les ombres. Actualment a través de la postproducció de la imatge ens és possible obtenir-la exposada correctament a llums i ombres.

Fotografia amb correcció nivells	Retoc paviment, façana...

A vegades per molt que es modifiqui el punt de vista, no hi ha manera d'evitar que un element passi per davant d'una façana. El que abans era una "normalitat", com el cable  tapant o molestant, ara és possible que desaparegui sense perjudicar ni modificar la façana.

Les dominants de les diferents temperatures de color: tungstè, fluorescència, halogen, núvol, etc., es poden resoldre, amb facilitat ja des del l'arxiu RAW.

Malgrat els esforços per coordinar la millor data per fer el reportatge fotogràfic, sempre -és la llei de Murphi que continua vigent- hi ha algun element o inconvenient a l'obra: un paviment escardat que no ha pogut ser reparat a temps, la neteja s'ha fet a mitges, un cable que encara no s’ha tret, formigó humit... doncs bé, molts d'aquests inconvenients també es poden resoldre amb un tractament posterior a l'ordinador.

Tot i així hem de deixar molt clar que tècnicament i econòmicament SEMPRE és millor fotografiar l’edifici o l’obra quan estigui el més acabada possible, que haver-ho de resoldre després davant l'ordinador, aquestes hores també compten. Hi ha la creença que amb el retoc digital és possible tot, que prement un tecla desapareixen els cables elèctrics, les grues, les casetes d’obres, els cotxes… doncs NO. Sí és possible refer, retocar, millorar moltes coses però no prement únicament una tecla, això són hores de feina

Arxiu RAW "1"	Arxiu RAW "2"	Panoràmica construïda amb arxius "1" i "2", retoc cables, rètols...

Tanmateix, el retoc digital de reportatges fotogràfics antics també és possible. S'ha d'estudiar cada cas, però la digitalització de fotografies i el retoc  permet millorar-los molt.

El resum podria ser: fotografiar arquitectura amb diferents eines per la mateixa o millor qualitat, d’una forma més econòmica i més sostenible.

L’equip que formem a EOS—AF (Estudi Orpinell & Sànchez – Artesania Fotogràfica) sabem les possibilitats que ens ofereix el món digital i les aprofitem totes, si calgués treballant píxel a píxel, amb l’objectiu de sempre: la qualitat del resultat final.

III Jornada "Arquitectura i Fotografia"

Lloc: Colegio de Arquitectos de Aragón
Dia: Dijous, 9 de maig de 2013
Ponents:
- Fredy Massad: Una lectura teòric crítica de la relació disciplinar.
- José Hevia: La fotografia professional d'arquitectura.
- Jesús Marina: Aspectes més propers a la dimensió artística.
- Jaume Orpinell: Arxius fotogràfics. F.Català-Roca

Cartell de la Jornada del 2012