Digitalitzar un document consisteix en generar un nou document, idèntic a l'original a nivell formal,  en format digital.

Quin tipus de documents es poden digitalitzar?en realitat pràcticament tots. En l'àmbit de l'arquitectura: els plànols, les memòries, els pressupostos, tot tipus de  documentació escrita, documents gràfics (fotografies, negatius, transparències), llibres (antiquària i actuals), maquetes, esbossos...
La documentació emmarcada, gairebé impossible de digitalitzar si no és fotogràficament, o traient l’original del marc amb tot els problemes que això pot ocasionar. Fotogràficament, amb una il·luminació adequada, es poden treure les brillantors dels vidres o les dels plànols dibuixats en tela...
I en el terreny fotogràfic: els negatius en blanc i negre i en tots els seus formats (35 mm, 6 x 6, 6x9, 10x12 ) i suports (d'acetat o vidre). Els negatius de color en les diferents mides. Transparències en color en tots els seus formats i per últim, còpies positives en les tècniques i mides existents.

Com es digitalitza?  Cada document requereix el seu procés propi de digitalització. La digitalització no ha ser agressiva, en cap cas, pel document original, i la seva manipulació ha de complir totes les garanties: proteccions per no malmetre l'original, un entorn adequat  per a la seva manipulació (la manca d'espai és un autèntic enemic), no treballar amb temperatures ni humitats extremes, utilitzar llums adients.
Donada la vàlua del document original el procés més respectuós és la reproducció a través de la fotografia directa, d'aquesta forma l'original no pateix cap agressió, també és l’única manera d'emfatitzar les diferents textures. No és el mateix reproduir un plànol en suport de paper vegetal, que un de paper canson , o en una còpia feta pel procediment  de l’amoníac, que un contra-vegetal, o sobre tela, o paper ceba, o un esbós aquarel·lat.... Cada suport requereix la seva llum per destacar-ne la tècnica emprada. També és diferent un llibre d'antiquària, amb les dificultats per obrir-lo, o un llibre actual.
Pels negatius d'acetat el millor és utilitzar un escàner que tingui les avantatges de l'escàner cilíndric però sense que ho sigui, com si tingués un cilindre virtual.
Depenent de les mides del document original caldrà fotografiar-lo per parts, per tal que l'arxiu digital tingui els MB suficients per poder reproduir-lo novament i a la mateixa escala, apreciant tots els detalls correctament, sense perdre els seus valors formals.
El tractament post producció de la digitalització ens permet, entre altres coses, ajustar i afinar a través de programes de tractament d'imatges la reproducció i aconseguir la màxima fidelitat a l'original.
La reproducció implica obtenir un arxiu digital,  amb les mateixes característiques que tingui l'original, en cap cas s'ha modificar els possibles danys de l'original (estrips, brutícies, atacs per infeccions...)
En la post producció d'una reproducció / digitalització  d'un document no es restaura, únicament es fa una neteja i es treuen les taques de pols, sobretot en negatius de fotografies o possibles defectes en el procés de reproducció.
Amb els documents de grans dimensions (plànols,  fotografies...) les reproduccions es fan per parts per tal d'obtenir un arxiu amb el màxim d'informació (més Mb) i per un tractament posterior s'ajunten novament. Treballant amb 16 o 32 bits de profunditat de color, obtenim més gama tonal i per tant, més qualitat.
La post producció permet , si cal i per indicació expressa, millorar les característiques visuals de l’original i restaurar els danys: recompondre els estrips, netejar una afectació per fongs , contrastar un original que pogués tenir un traç molt dèbil, re-enquadrar documents, obtenir detalls d'un dibuix... El ventall de possibilitats és molt àmplia.
És important fer dos arxius finals: un en format TIF a 300 dpi i a la mateixa mida de l'original (per poder-ne obtenir un facsímil) i un altre en JPG a 72 dpi per visionar-lo per pantalla.
Cal posar-se d'acord a l'hora de re-nombrar els arxius digitals. Quan es tracta de reproduccions per a Arxius cal  posar la signatura del document com a nom de l'arxiu digital.
Lliurem els arxius digitals en suport de disc òptic extern (més estables i amb més capacitat que els DVD) i si cal una segona còpia, perquè físicament estigui emmagatzemada fora de l’àmbit de consulta (convé per seguretat, possibles casos de desastres).

Negatiu color amb afectació de fongs	Restauració transparència

Negatiu color abans neteja (pols)	Negatiu color netejat (Amp. 200%)

PP "Ensanche Norte" Murcia. Arq: Manuel Ribas Piera	Facultat de Dret. Barcelona Arq: Giráldez/López Iñigo/Subias

Per què digitalitzar?Hi ha vàries raons per digitalitzar documents d'un Arxiu Històric, d’un Arxiu Fotogràfic o d'un despatx professional,  la fonamental és la de la conservació.  S'evita la manipulació ja que es pot utilitzar i consultar la nova versió digital. L'original estarà sempre en el seu lloc d'arxiu definitiu amb les condicions adequades, tant lumíniques com climàtiques, evitant el deteriorament per la manipulació i consulta
Un altre dels avantatges de la digitalització és la difusió, hi ha la possibilitat de posar a la xarxa informàtica el document donant-lo a conèixer arreu. Per un arxiu, després de la conservació, la difusió és l'altre gran repte, doncs és conserva i restaura per poder donar a conèixer i difondre el material custodiat.
La digitalització permet fer els facsímils que calguin, tant per exposicions com per publicacions, ja no caldrà manipular MÉS l'original per fer-ne noves còpies. Com a mínim és fa un màster que serveix per a qualsevol publicació futura.
El disposar d’una còpia de substitució serveix per poder consultar o imprimir un original, que físicament estigui prestat a una exposició.
Una digitalització ens pot ajudar a detectar o veure l’evolució d’una infecció d’un document, semblant al que seria un testimoni. També ens serveix per tenir una còpia de seguretat en cas de pèrdua, desaparició per danys, etc. del document original.

L'equip humà per a les digitalitzacions el formem el Daniel Sánchez i en Jaume Orpinell. El Daniel és especialista en il·luminació i reproducció de documents així com en la post producció d'arxius digitals.

Classes de fotografia a l'Escola DEIÀ d'Art i Superior de Disseny. 2011-12

Nau Ivanow.
Dia: dilluns 23 de gener de 2012
Sessió pràctica dilluns, 23 de gener 2012