Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998)  va néixer a Valls. De jove, junt amb la família, es traslladà a Barcelona.
El seu pare, Pere Català Pic, era fotògraf i de la fotografia li va interessar tot el que es relacionava amb la publicitat i la comunicació. Es va sentir atret i influenciat pels moviments artístics de centre Europa, així com també per la modernitat que representava a Catalunya el GATCPAC i l’ADLAN.
Francesc Català-Roca va rebre del seu progenitor, entre altres coses,  el neguit per la cultura i el saber ser crític; paradoxalment aquesta herència, al cap dels anys, els va allunyar. Tot i així, de molt jove va treballar amb el seu pare, que sabia manipular i tractar molt bé les imatges i tenia un gran domini de l'ofici fotogràfic. D’ell, n’aprengué molta tècnica fotogràfica. També va col·laborar amb Josep Sala, un dels fotògrafs del GATCPAC.
Amb tretze anys ja estava rodejat de la intel·lectualitat de l’època: pintors, arquitectes, escultors, escriptors. El 1948 s'emancipà i  s'establí pel seu compte. Tingué uns inicis complicats, però les seves coneixences i sobretot la seva perseverança l'ajudaren a obrir-se camí i començà a relacionar-se professionalment amb molts arquitectes, en especial amb els del Grup"R" i amb editorials, que li serviren per fer moltes rutes per Espanya. Tenia clar que la seva fotografia havia de ser diferent a la del seu mestre (Català Pic), ell no volia manipular la imatge, però sí que li interessà la comunicació mitjançant la fotografia: explicar, narrar, transmetre. De fet -i en paraules del propi Català-Roca- "el que em considero és un observador per naturalesa, un observador de tot i de tothom.”… i “per això em sento un creador, no pas un artista”.
La seva capacitat narrativa anava més enllà del moment captat, era conscient de la transcendència del seu treball i per això esperava el moment idoni per fer la foto, volia que els receptors de les seves històries poguessin recrear, reviure, imaginar aquella escena robada de la realitat pel fotògraf.
Els seus itineraris per la grisa Espanya dels anys 50/60 els va plasmar en diferents publicacions, sempre utilitzant la tècnica del Blanc i Negre,  que ajudava a ressaltar encara més la monocromia del país. Tenia un gran respecte pels personatges que fotografiava i mai va perdre ni el sentit de l'humor ni la ironia. També va saber connectar amb el món de l'art i la cultura:  Miró, Dalí, Tàpies, Chillida, Llorenç Artigues, Pla, J.V.Foix..., però on realment la seva activitat professional va deixar una petja inqüestionable va ser en el de l'arquitectura. No s'entén l'arquitectura dels anys 50 sense la visió de Francesc Català-Roca.

La ciutat		Abstraccions

La simplicitat, una tècnica depurada, saber situar la càmera en els millors punts de vista possible, escollir els moments més adequats per no oblidar la força de la llum del Mediterrani,  feien que després els edificis que fotografiava adquirissin una gran personalitat, on el joc de llums i ombres ajudaven a ressaltar tant els elements estructurals, les textures, els materials utilitzats o els detalls constructius... L'obra de Coderch, Moragas, Mitjans, Barba Corsini, Bonet Castellana i tants d'altres l'hem vista primer pel filtre de Català-Roca; potser seria més apropiat parlar d’un filtre/amplificador, perquè ha estat un dels grans valedors de l'arquitectura catalana.
A mitjan anys 70 començà a utilitzar el color. Ho va fer amb pel·lícula negativa, tot i que s'inicià amb les transparències però  les va trobar massa saturades i de difícil manipulació. La policromia reflectia millor la realitat, el món era en color, per tant la fotografia acromàtica: com ell preferia dir a la de blanc i negre, era una tècnica utilitzada en un període limitat en el temps i que distorsionava l’escena que tenia enfront.

Reflexos		Art al carrer

Per un encàrrec de l’Institut Americà viatjà l’any 1987 a Nova York per fer un reportatge, després hi va anar diverses vegades més  (1988, 1989, 1990 i 1991). Tot i que estava acostumat a viatjar i veure món, Nova York el va impressionar molt,  en especial l’arquitectura: les façanes planes i de vidre, les conexia, però no amb l'alçada que va trobar a la ciutat novaiorquesa, això produïa molts reflexos i jocs compositius que per un fotògraf eren una autèntica motivació, cada angle era un nou punt de vista. La correcció de les perspectives en els edificis que fotografiava a Catalunya -cal tenir en compte l'alçada dels d'aquí- no la va aplicar a Nova York, allí fins i tot jugava amb les fugues. La pràctica de l'abstracció, que tant va utilitzar en els detalls arquitectònics, a Nova York va esdevenir un joc de línies, de colors, de reflexos, de composicions, de formes...
La seva visió de la ciutat dels gratacels era neta, fresca. Català-Roca no parlava idiomes, absorvia tan sols el que podien captar els seus ulls sense cap matís o interpretació. La ciutat era un espectable constant d’imatges i color.

Gent

També li va sobtar la dimensió de la ciutat i el seu cosmopolitisme -Nova York està dividida per barris segons la procedència (Chinatown, Little Italy, el barri jueu...)- “una ciutat fascinant i fascinadora”.
Junt amb Barcelona i Madrid, potser Nova York és la tercera ciutat més fotografiada per ell.
La seva voluntat constant de transmetre i d’explicar feia que no se li escapés cap detall, cap anècdota. Fins i tot, quan treballava per a les editorials (Destino, Polígrafa, Blume, La Vanguardia, revistes d’Arquitectura…), volia que l’ordre de les imatges, les mides, a quines planes havien d’anar,  adquirissin  importància. Unes imatges que per separat ens deien una cosa, juntes, una al costat de l’altra, n’evocaven una altra de diferent. Per això, per la voluntat constant de comunicar i narrar-nos els seus viatges, Francesc Català-Roca es feia les maquetes de molts dels llibres que va publicar, utilitzava còpies fotogràfiques fetes per ell, les re-enquadrava i muntava un prototip 1:1. En el cas de Nova York en va fer un, inèdit, per a un llibre que creia que fins al 2020 no es podria imprimir, el volia fer sense cap text: "només la força de la imatge, que és el que a mi, en realitat, em va colpir fortament". 

Francesc CATALÀ-ROCA.
Nova York, arquitectura en color.

Comissari: Jaume Orpinell
Roca Barcelona Gallery
Joan Güell, 211-213 Barcelona
Dates: 01-06-12 / 04-11-12 (agost tancat)
Inauguració 31 de de maig a les 7 de la tarda
Més info: Roca