És una il·lusió visual. Amb dues fotografies iguals, lleugerament desplaçades, la ment crea una imatge amb profunditat talment com si fos una imatge en 3D. Cada ull veu una de les fotografies i el cervell en rep les dues però les interpreta com una d’única i és aleshores quan crea la il·lusió del relleu.

La visió estèreo que es produeix a partir de les imatges que generen dos ulls situats un al costat de l'altre (en el cas dels éssers humans separats per 6,5 cm), ens serveix per calcular les distàncies dels objectes, entre altres coses. Els micos tenen visió en estèreo com nosaltres. És així com poden saltar i traslladar-se amb facilitat pels arbres amb tanta lleugeresa. Els altres animals, els que tenen els ulls als laterals de la cara, han d'utilitzar altres sentits com l’olfacte o l’oïda per moure's amb comoditat.

La fotografia estereoscòpica produeix un efecte de profunditat i relleu. Per obtenir aquest efecte s'han de fer dues fotografies amb unes càmeres especials de dues òptiques situades una al costat de l'altra i separades entre sí 6,5 cm; o amb dues càmeres separades entre elles 6,5 cm i muntades sobre un tres peus especial per aquest menester i sincronitzant el moment de l'obertura de l'obturador d’ambdues. Un cop tinguem les dues imatges, la que correspon a l'objectiu de la dreta s'ha de veure a través de l'ull dret i la que correspon al de l'esquerra per l'ull esquerre. Les fotografies estereoscòpiques tot i tenir dues dimensions, produeixen aquesta visió tridimensional per aquest petit desplaçament i aquest visionat que fa per separat cada ull.

Placa de vidre positiva (10,5 x 4,5 cm.). Anotacions del lloc, motiu i data.

El visionat de la fotografia estereoscòpica es pot fer a través de les còpies positives i mitjançant uns aparells adequats. Existeixen uns projectors per veure les plaques positives de vidre estereoscòpiques.

L'estereoscòpia és gairebé tan antiga com la pròpia fotografia. Sir Charles Wheatstone va ser el seu inventor l’any 1838; un físic anglès que va construir un aparell per observar figures geomètriques en relleu. Al 1849, David Brewter dissenya i construeix la primera càmera fotogràfica estereoscòpica.

Taxiphote, aparell pel visionat de plaques		Caixonets de plaques positives pel seu visionat amb el Taxiphote		Caixes de plaques negatives de vidre

Aquest tipus de fotografia es fa molt popular durant les primeres dècades del segle XX.

Jaume Ros Puig (14-5-1883/14-4-1938) el meu avi, va ser un d'aquest fotògrafs aficionats que van utilitzar la fotografia estereoscòpica. El seu arxiu es compon d'unes 1000 plaques de vidre  (10,5 x 4,5 cm). Es conserven les plaques negatives i la corresponent còpia positiva, tot en suport de vidre. Les transparències en positiu estan en uns caixonets preparats per poder ser visionats en un Taxiphote (aparell de fabricació francesa). Totes les plaques estan documentades: data, localització i motiu, en unes anotacions fetes a les plaques mateixes i en una llibreta amb un índex temàtic, geogràfic i cronològic.

Ara estic procedint a la neteja, a la reinstal·lació, a la digitalització i a una primera catalogació de tot aquest fons.

Naturalment, darrera aquesta tasca hi ha la voluntat de preservar un  llegat familiar, però també la de compartir-lo i de difondre'l. Donada l’activitat professional del meu avi, que el va fer viatjar molt, hi ha imatges d'arreu d'Espanya. La seva afició a l'excursionisme quedà palesa en un gran nombre de plaques de diferents indrets del nostre territori. També la vida familiar hi queda representada amb els actes socials, populars i tradicionals en què hi participaren: comunions, batejos, festes majors, processons ... Les imatges abracen el període 1916-1935.
Aquest fons va ser la inspiració del treball final dels meus estudis de fotografia.

eos af (estudi Orpinell / Sánchez artesania fotogràfica)
Jaume Orpinell / Daniel Sánchez
carrer València, 571 1r. 8è. 08026 Barcelona
Telèfon: +34 932 455 885
Mail: foto.eosaf@gmail.com
Blog: http://eosaf.tumblr.com/